biografia english castellano

Seiho vol dir “bon jan” en japonès, bona persona. Als 15 anys, aquest grup d’amics que compartia aula a l’escola barcelonina Costa i Llobera, van decidir fer una banda de pop-rock. No sabien com dir-se així que van adoptar el nom d’un dels seus companys de classe, el Seiho, que corejava les primeres versions que tocaven de The Beatles i The Beach Boys.

Aviat van abandonar l’adolescència però l’obsessió per la música dels seixanta els va portar a la perfeccionar la tècnica instrumental, l’harmonia vocal i la posada en escena, fins que van aconseguir un so més autònom. Va ser aleshores quan va aflorar amb força la seva personalitat i se’ls va acudir que els cadells de porc podien volar. És així com el 2006 van editar la primera maqueta que ja apuntava maneres, “All The Little Pigs Fly”, feta tota de temes propis.

Amb l’EP sota el braç ja tenien la carta de presentació necessària per tocar a les sales més destacades de Barcelona i donar-se a conèixer al públic. Tant és així que avui el nom “The Seihos” segur que sona als melòmans que freqüenten locals com l’Apolo, el Sidecar o el Magic. No és d’estranyar si es té en compte que un concert d’aquests quatre senyors comença i acaba com una mena d’orgia col·lectiva, de party, party, party absoluta.

Un producte que té l’èxit assegurat també a la capital de l’Estat. Els han programat a sales madrilenyes com Costello Club, Juglar, Taboo i Top Of The Pops. També s’han deixat veure a Irlanda i han interpretat la seva “Nozomi” a Liverpool i Dublín. Uns anys inicials que els van permetre escalfar motors i composar les cançons del seu primer disc, auto-editat l’any 2009 i produït per Arnau Vallvé.

Aquest primer treball homònim, “The Seihos”, representa “l’esperança pop feta a casa nostra” segons la revista musical especialitzada MondoSonoro. No anava gaire errat l’inventor d’aquesta etiqueta perquè The Seihos ja han presentat el seu LP en festivals reconeguts com el FestiMad de Madrid, el Villa de Bilbao-Bilborock, Invictro (Off del Mercat de Música Viva de Vic), XI Fira del Carrer a Vila-Seca, XV Certamen Villa de San Adrián, FAT Festival, IX Festinoval, etc. A més a més, la revista MondoSonoro els ha entregat el premi "Banda Demoscòpica 2009" i l'empresa de comunicació A Portada, el premi "Artista 10”.

Avui els membres de The Seihos ja fa deu anys que toquen plegats. Durant tot aquest temps s’han forjat a l’escenari i han afinat partitures, construint cada vegada un so més elaborat amb la incorporació de quartets de corda i seccions de vent a les seves composicions. El talent d’aquests nois de 24 i 26 anys ha detonat en el seu segon disc “2”, també produït per Arnau Vallvé. El baixista de jazz moçambiquès, Childo Tomás, conegut per les seves col·laboracions amb el pianista Omar Sosa,

també ha produït dues cançons: “Universal” i “Childo”.

“2” remet inevitablement a l’Àfrica perquè, a banda de la participació de Childo Tomás, hi ha altres intèrprets africans, com el percussionista Marcel Tianan o la cantant Anita Zengeza, que també hi han participat. Així, el disc recorda a les cançons més exòtiques de Paul Simon com les que recull el treball “Graceland”, quan Simon va visitar aquest continent.

I això sense deixar de banda la seva música de referència, el Britpop. Totes aquestes influències sumades a la pròpia identitat creativa fa que les melodies de The Seihos siguin tan enginyoses, treballades i eufòriques que viatgin des del pop-rock al món del jazz i de la música culta.